Desplaçament i Vocabulari

Reflexions al voltant de la tasca: cercar, llegir i filtrar les 256 sinopsis dels 256 solos localitzats en l’arxiu del Mercat de les Flors.
De cada descripció dels 256 solos vam destriar-ne les paraules clau com qui pica una paret buscant-ne minerals i les vam relacionar amb 24 categories analítiques derivades d’aquestes descripcions originals. El resultat el podeu consultar en obert aquí: https://dv.hotglue.me/?Un

Quan el Quim Bigas em va convidar a participar en un dels desplaçaments del projecte “DV”, la part relacionada amb la semàntica, vaig trobar-me davant d’una porta oberta a 256 sinopsis diverses, explícites, abstractes, precipitades, inescrutables, literals i podria seguir fins a trobar 256 paraules que ens transportarien a la subjectivitat de 256 creadors i creadores davant d’un full en blanc disposats a traslladar el llenguatge del cos i el moviment al llenguatge de les paraules escrites.

Així, vaig anar gratant, text rere text, els diferents sediments lingüístics dels 256 solos analitzats. A través d’una anàlisi del tipus de relat, de les paraules escollides pels autors/es per descriure les peces, per compartir-ne la temàtica, per expressar-ne els desitjos, per ser un producte finalitzat i apte per a ser consumit, per compartir preguntes... es va obrir davant meu un conjunt de paraules que solidificaven un material efímer, sensible, abstracte però també tangible com és el cos, el gest i el moviment. A l’arxiu podia resseguir diferents contextos històrics, socials i polítics, i en les descripcions de les peces també podia fer aquest exercici, aturant-me en diferents estadis de la relació entre llenguatge, coreografia i institució: sovint els textos analitzats no són textos publicats pels autors com a eina de reflexió o com a part d’una documentació del seu procés de creació, sinó com una eina per al públic, modulada per la institució. Una eina pactada socialment com a intercanvi entre l’artista i el receptor abans de compartir espai i temps en un espai escènic on s’activarà una subjectivitat individual i col·lectiva que atemptarà directament contra l’objectivitat de la sinopsi immòbil de la peça. Com que algunes de les sinopsis analitzades no es trobaven a l’arxiu, les vaig anar cercant en diferents contextos que també en determinaven l’escriptura: pàgines de festivals o teatres, pàgines web pròpies de l’artista o catàlegs virtuals, per posar-ne alguns exemples.

La semàntica de l’arxiu dels solos obre algunes preguntes interessants: quin és el paper del llenguatge en el procés de compartició d’una proposta artística centrada principalment en el cos? Quin és el grau d’hegemonia de l’escriptura a l’hora de validar una peça artística? De quines maneres diferents s’han composat els relats al llarg dels darrers anys? N’apunto algunes: des de la temàtica, a través de descripcions tècniques, amb referències literàries, a base d’apunts conceptuals...

Pel que fa a les temàtiques dels solos, també han anat canviant al llarg dels anys, sense deixar de mantenir una dialèctica amb la idiosincràsia del format de la peça. Temes com el de la identitat o la relació del cos amb la tecnologia, per exemple, són molt presents en les descripcions.

Les descripcions de les peces desplacen la investigació del projecte “DV” cap a una narrativa que sovint no tenen aquestes peces. Visitar-les des de la semàntica, l’auto-relat i fins i tot des de la lexicografia és un viatge a través de l’arxiu, un viatge tangencial i subterrani. És posar la lupa en una de les moltes maneres possibles de transitar el cos viu de l’arxiu. És recollir la latència de les paraules escrites en un altre moment, en un altre context i amb un altre objectiu, fent ús d’una mirada subjectiva i d’una mediació pròpia d’una arxivera postmoderna. Transitar per l’arxiu des d’una pràctica semàntica n’amplia els punts de vista i el posa en moviment.

Amb el Quim hem recollit aquests sediments lingüístics en un document que relaciona les 256 peces desgranades primer en paraules clau i després en categories analítiques. S’obren així múltiples relacions entre els solos i s’origina un ecosistema de categories que permet a l’usuari relacionar-se amb l’arxiu de solos del Mercat de les Flors des de diferents desitjos, possibilitats i lectures, erosionant intencionadament la funció de producció de veritat que s’associa d’entrada a un arxiu. Una pràctica de visibilitat, relectura, relació i tria de les traces significatives de 256 cossos en moviment.