dia

He arribat més tard avui. Directament, he anat a escriure diversos noms de peçes que estan al arxiu del Mercat. En alguns casos, els intèrprets no estaven mencionats. En aquest cas: ho buscava en línia en fonts de confiança i omplenava el buit. Em sembla important destacar les figures dels intèrprets en les peçes ja que, des del punt de vista del arxiu, la seva presència és essencial per entendre els rols, perspectives i opcions de l’execució d’un treball. Separar la creació del que la interpreta sempre m’ha semblat un despropòsit.
La Raquel ha vingut avui. El seu primer dia. Tot parlant i resseguint el procés , he pogut compartir algunes de les problemàtiques d’aquest procés i de com seguir cuidant-lo (com escollim? què escollim? com seguir enfocant aquest treball des de l’arxiu o el no-arxiu?...). Tot parlant, la Raquel ha pogut puntualitzar alguns filtres que són d’interès a l’hora de buscar treballs: el gust, la creació femenina o el procediment sensible, el focus en el cos a escena, que estigui registrat al arxiu del Mercat i la seva rellevància.
El gust és ímplicit en tot això. Sóc un creador amb una visió que està impregnada pel gust. Dit això, el gust vol ser ampli i contribuir a un espectre molt ampli de la creació i del cos.
El focus en el cos a escena està principalment centrat en com el cos sol és presenta al espai i és relaciona amb l’espai. És el cos sol en escena que planteja possibilitats del cos com a eina. En aquest cas, posem atenció a propostes que parteixin del cos i que no facin un ús excessiu d’objectes. En aquest cas, propostes centrades molt en la relació amb objectes o que tenen els músics en escena, són descartades.
El nombre d’artistes i creadores femenines en l’escena és d’un percentatge, òbviament, més alt. Tot i que tingui una perspectiva no-binària sobre la creació, lo femení ajuda a bordar una sensibilitat i una forma de fer en escena a la qual jo dono valor. Aquesta sensibilitat, en alguns casos, no és una qüestió de gènere sinó de procediment.
L’arxiu acaba al 2012. Totes les obres que s’han presentat o que s’han enviat en els últims 6 anys ja no formen part d’aquest registre. Dit això, i degut al interès de poder reflexionar i disparar el seu contingut, ens restringim a totes aquelles propostes registrades al arxiu. És una peça d’un arxiu per davant de tot.
Fer un seguiment de la programació del Mercat i proposar-la en escena seria fer una línia obvia de totes aquelles persones que han estat legitimitzades per la institució. En aquest cas, ens interessem per persones que han estat en actiu en el terreny de la dansa des d’un altre tipus de visibilitat. Mitja rellevància podria rebaixar el seu impacte. Si més no, no ens interessen les figures consagrades sinó la possibilitat del arxiu a reobrir, rescatar cossos que ja han desaparegut o que treballen des dels marges.
Finalment, també hem parlat del possible interès de que la proposta només proposes desplaçaments presents en l’arxiu tot obrint el paradigma del cos en relació amb l’espai i la claríssima simbologia del “cos que passa”, “el cos que creuar”.... evidenciant el fet de que, amb els cossos, travessem espais. “De passada”.